Taller: Els sketchbooksd’un Revel

Índex

1.    Introducció del projecte per Big Draw 2019.

2.    Instal·lació i Acció.

3.    Especificacions tècniques.

4.    Imatges i fotos del taller.
5.    Contacte i links.

1. Introducció del projecte per Big Draw2019.

Sóc Jordi Llort-Figuerola i m’he format com a Dissenyador Gràfic i il·lustrador a l’EADT. Però aquest cop, us vull presentar els meus llibrets que vaig iniciar gràcies a entrar a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona i agafar comoditat amb el dibuix.

Ara ja en tinc uns 90 de llibrets. El treball de camp dels meusdiaris gràfics i llibres d’artista, sovint esdevenen una eina per observar l’entorn, per millorar-lo o accentuar les distopies, amb la finalitat de fer-les visibles al col·lectiu.

Aquest Artivismeque genero des del 2004 és un clar exemple de l’art com a eina transformadora, terapèutica i revolucionària. Incrementa la meva tasca social, detectant necessitats dels col·lectius i oferint solucions gràfiques en les seves pàgines. A part, no puc entendre la meva obra sense un fil conductiu, un suport íntim que sempre m’acompanya, un lloc còmode on sorgeix la poesia, on és fàcil desenvolupar-hi qualsevol inquietud, interès, dubte, desig, un espai per mi. Us animo, si encara no ho feu, a fer-vos amic/amiga inseparable d’una llibreta.

Dins la meva obra, a part de les llibretes, podem observar treballs de caràcter crític i/o revolucionari com els que llisto a continuació:

•  Els adhesius pro-Culturals amb Inout i altres.
•  El retrat generacional amb els reportatges de Diapositives. 
• Projeccions en Raves, Festivals com el REC o l'INCURT, Boom Festival i el Magic Festival de La Traviesa i Sales de Festa com; La Paloma (BCN) i Florida135, Sala Zero i moltes altres.
• Sèrie de pintures acríliques amb collage de “M’agraden els teus ossos”.
• El projecte de LandArt,Diàleg als Terrats.
• La Caca d’Or.
• Cartells per Salvem la Platja Llarga.
• La Petonada i el Manifest.
• El Pajaritu i el Manifest.
• El Cartell de La Imaginada.
• El Cartell Oficial del Carnaval 2014 de Tarragona.
• Les caixes de llum Metadiapos (NanoDiorames).
• Recentment, estic realitzant l’Homo Plasticus (màscares amb plàstic recollit de la platja).

2. Instal·lació i Acció.

“Sketchbooksd’un Revel” proposa una acció col·lectiva dels alumnes de l’EADT, concretament amb els alumnes de Il·lustració i Disseny Gràfic (amb els professors Pep Mariné, Empar, Àngel Sauret i  Marçel, entre d’altres). Aquests alumnes hauran de plasmar com en un llibret el que han observat, les característiques dels usuaris i/o vianants de la plaça Corsini de Tarragona (Plaça del Mercat).

2.1.Primerament, farem un estudi de l’espai i les seves necessitats. Tenint en compte els usos de l’equipament de la Plaça del Mercat i els col·lectius que la transiten i comunitats veïnals. Amb enquestes o preguntes als usuaris i residents de la Plaça o bé observant detingudament.

 2.2.Seguidament, realitzarem un llibret d’artista gegant que quedarà posteriorment exposat a la Plaça Corsini i després a l’EADT. El decorarem amb tot el que hem observat i ens hem impregnat, i si tenim alguna proposta de futur també la podem afegir. Tècniques vàlides com trànsfers de fotocòpies, collage,stencils, spays, etc.

3. Especificacions tècniques.

A portar per l’alumne: Carpeta dura A4 o llibreta per apuntar les necessitats i enquestes de la gent. També llapis, retoladors, pintures acríliques, el que utilitzi i amb el que estigui familiaritzat/ada.

4. Imatges, fotos meves i frames de TAC12 sobre el taller:

Frames del reportatge de TAC12:

5. Contacte i links:

Jordi Llort Figuerola

626 463 016

jordillortfiguerola@gmail.com

Insta:

https://www.instagram.com/visualgallus/

Face:

https://www.facebook.com/gallusbarret  BANNED!

Flickr:

http://flickr.com/photos/visualgallus

Blog:

http://www.llortfiguerola.blogspot.com.es

-->

Finalista a la Biennal 2019 del MAMT.

Després de dos anys desenvolupant els Nano Diorames en varis formats, recullo el fruits éssent sel·leccionat Finalista a la Biennal del Museu d’Art Modern de Tarragona, amb l'obra:

Aquell instant etern

"Com si tingués una màquina del temps a les seves mans, qui contempla l'obra pot observar el moment íntim de l'artista, descobrir els grans misteris de la pintura o experimentar el moment exacte de la creació de l'obra clàssica."

L'obra forma part del catàleg de la Biennal 2019.

Detall de l'obra.

Els METADIAPORAMES

 

    Desenvolupant durant el 2018-2020 aquests diorames contemporanis en miniatura, he creat el neologisme; Meta Diaporama. (Meta: Preposició Grega, Més enllà). Incorporo una nova paraula que fa referència a la unió de tres conceptes: La realitat augmentada de la lent, la reproducció tridimensional d’escenes, i el fons en format diapositives o transparències.

Simbiosi entre el Diorama i la Diapositiva, les curioses caixes amb botons i un forat de #nousdiorames amaguen quelcom en el seu interior.  Buscant la mirada curiosa i Voyeur del públic, i mitjançant aquesta unió d’imatges d’arxiu domèstic i el maquetisme augmentat, l’obra representa un retrat generacional en format de diorama modern, encunyant el neologisme “Meta Diaporama”. 

Tres factors defineixen aquest nou concepte: La realitat augmentada de la lent, la reproducció tridimensional d’escenes de l’imaginari de l’artista, i el fons en format cel·luloide; com diapositives i transparències.

Us convido al joc, guaiteu dins, desvetlleu la incògnita, i veureu la imatge que et transporta, anys i llocs, esdeveniments socials, moments, records col·lectius, una sorpresa potser, com una simple màquina del temps. 

EXPOSICIÓ fins Gener de 2019 

a l'Agro-Casal de Renau. 

XI Edició de La Baixada del Pajaritu

Enguany torno a organitzar La Baixada del Pajaritu, que vaig fer per primer cop l'any 2006! :)

Ajudan's a fer realitat la XI Edició de La Baixada participant a la camanya de micromecenatge al web http://vkm.is/pajaritu

Enguany la baixada d'andròmines es relitzarà el 6 de Febrer de 2016 conjuntament amb Laboratori Visual, La iMAGInada, Ball de Serrallonga, Esplai Sant Fructuós, ... i a tots i totes amics i amigues...
 
Gràcies per col·laborar-hi!

Missatges d'un col·lectiu veïnal

A partir d'avui, tot l'univers pot saber quin és el missatge dels veïns de Parc Riuclar!

Ha estat tot un mes d'interacció artística amb el col·lectiu d'aquest barri de Tarragona, majoritàriament dones que gràcies al satèl·lit de Google han llençat un missatge al món.

 

http://kunstainer.com/Colectivo Kunstainer 

"Diàleg als terrats"

He estat seleccionat per la convocatòria Transmissions del CA Tarragona i el Col·lectiu Künstainer,
amb el meu projecte "Diàleg als terrats". Aquest Octubre l'aplicaré al Barri Parc Riuclar de Tarragona.

"Diàleg als terrats" és un projecte d’intervenció artística en l’espai aeri, que pretén generar un diàleg entre els veïns del barri Parc Riuclar i els nous dispositius tecnològics captadors d’imatges: satèl·lits, drons (…).

Transmissions és un programa de producció artística transdisciplinar en diferents contextos del Camp de Tarragona.
www.kunstainer.com
Künstainer / EL Teler de Llum (Centre d'Art Tarragona)

 Instal·lació vertical & bosseta de La Caca d'Or:

-->

El què i el com és potser l’origen d’aquesta obra, o potser és l’origen de tot plegat. Prioritzar sobre un dels dos termes és arriscat, i sovint, inútil. Sempre preval en allò que veiem, observem i coneixem una de les dues característiques, ma mai menysprea i anul·la l’altra, ja que són indissolubles.

Si llegim la poesia de Gabriel Ferrater Tres llimones apreciarem la seva extremada bellesa però en el fons parla senzillament de tres llimones, o almenys això ens fa creure. Podríem dir que la bellesa, en aquest cas i en molts d’altres, és en sí mateixa un valor de contingut, una raó suficient i autònoma. També succeeix que si veiem un documental amb mitjans pobres però amb un gran missatge direm que el què abraça el com i fins i tot l’embelleix.

I aquí donem pas a l’estètica, però si fem cas a Edmund Burke, hauríem d’oposar-nos a la bellesa com a proporció, destacant noves qualitats com la petitesa, la delicadesa, la varietat, la puresa, l'elegància, etc. El gust, com la bellesa, és una experiència gradual, que es pot educar, però que no es pot reduir a una mesura reglamentada. Si agafem la idea de Burke, en aquest cas direm que ens interessa la reacció que l’obra produeix en l’espectador, fruït de la reacció que l’artista va tindre davant unes regles de l’art imposades.

 

Quan fa temps el Senyor X, crític d’art i galerista va entrar al taller d’Amadeu Anguera, amic i company d’aventures de Jordi Llort, poc es pensava que provocaria en l’artista un efecte advers a tot allò congelat, quadrat, poc imaginatiu, hermètic i avorrit. La frase dogmàtica del galerista fou: “-Molt bones idees, però no treballes amb materials nobles, una brida més petita que l'altre, un cargol que desentona, ...diguem que no es pot exposar.”

L’enginy, la genialitat, la sorpresa i la meravella no es poden permetre ser pobres, segons el Senyor X, sinó que han de néixer en un ambient ric, ple d’oportunitats i amb abundància de materials nobles a disposició per a treballar, ja que si no és així, quedarà sempre tancada en tallers rònecs, sentint-se marginades per la seva poca bellesa tot i que en elles resideixi un punt de genialitat.

Ja va criticar durament Piero Manzoni quan l’any 1961 va exposar la “Merda d’artista”, en aquella ocasió la crítica també era clara, però diferent de la que  expressa Jordi Llort, en aquella ocasió Manzoni critica el mercat de l’art, en el que la simple firma d’un artista amb renom produeix increments irracionals en la cotització de l’obra.

Avui però Jordi Llort, a diferència de Manzoni, critica l’exigència d’una superioritat del com. Amb una gran dosi d’ironia, utilitza l’espuma de poliuretà en contra d’un material noble que no posseeix, crea la caca d’or en contraposició a l’obra creada amb material noble però totalment buida de significat, en contra de l’obra exposada a la galeria pel simple fet de encaixar dins la ment quadrada del galerista. Llort juga, i juga a divertir-se i a fer partícip a tothom. L’art pot ser popular, l’art pot ser denúncia, l’art pot ser al carrer, l’art és lliure i és per això que Llort ens ofereix experimentar amb ell l’acció d’enganxar caca d’or allà on ens sembli més oportú deixar una crítica vers l’establert, vers el dogmàtic, vers allò que representa una societat sorda i estancada que es podreix lentament.

TEXT: Maria Roig Alsina

LLOC: Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.
INFO: Cicle Poètiques de la resistència. Amb Pilar Lanau, Rufino Mesa i Jordi Llort.
DATA: Fins el passat 30 d'Abril de 2014.