dijous, 14 de gener de 2016

XI Edició de La Baixada del Pajaritu

Enguany torno a organitzar La Baixada del Pajaritu, que vaig fer per primer cop l'any 2006! :)

Ajudan's a fer realitat la XI Edició de La Baixada participant a la camanya de micromecenatge al web http://vkm.is/pajaritu

Enguany la baixada d'andròmines es relitzarà el 6 de Febrer de 2016 conjuntament amb Laboratori Visual, La iMAGInada, Ball de Serrallonga, Esplai Sant Fructuós, ... i a tots i totes amics i amigues...
 
Gràcies per col·laborar-hi!

divendres, 31 d’octubre de 2014

Missatges d'un col·lectiu veïnal



A partir d'avui, tot l'univers pot saber quin és el missatge dels veïns de Parc Riuclar!

Ha estat tot un mes d'interacció artística amb el col·lectiu d'aquest barri de Tarragona, majoritàriament dones que gràcies al satèl·lit de Google han llençat un missatge al món.
 

dimarts, 7 d’octubre de 2014

"Diàleg als terrats"

He estat seleccionat per la convocatòria Transmissions del CA Tarragona i el Col·lectiu Künstainer,
amb el meu projecte "Diàleg als terrats". Aquest Octubre l'aplicaré al Barri Parc Riuclar de Tarragona.

"Diàleg als terrats" és un projecte d’intervenció artística en l’espai aeri, que pretén generar un diàleg entre els veïns del barri Parc Riuclar i els nous dispositius tecnològics captadors d’imatges: satèl·lits, drons (…).

Transmissions és un programa de producció artística transdisciplinar en diferents contextos del Camp de Tarragona.
www.kunstainer.com
Künstainer / EL Teler de Llum (Centre d'Art Tarragona)

divendres, 30 de maig de 2014

 Instal·lació vertical & bosseta de La Caca d'Or:




El què i el com és potser l’origen d’aquesta obra, o potser és l’origen de tot plegat. Prioritzar sobre un dels dos termes és arriscat, i sovint, inútil. Sempre preval en allò que veiem, observem i coneixem una de les dues característiques, ma mai menysprea i anul·la l’altra, ja que són indissolubles.

Si llegim la poesia de Gabriel Ferrater Tres llimones apreciarem la seva extremada bellesa però en el fons parla senzillament de tres llimones, o almenys això ens fa creure. Podríem dir que la bellesa, en aquest cas i en molts d’altres, és en sí mateixa un valor de contingut, una raó suficient i autònoma. També succeeix que si veiem un documental amb mitjans pobres però amb un gran missatge direm que el què abraça el com i fins i tot l’embelleix.

I aquí donem pas a l’estètica, però si fem cas a Edmund Burke, hauríem d’oposar-nos a la bellesa com a proporció, destacant noves qualitats com la petitesa, la delicadesa, la varietat, la puresa, l'elegància, etc. El gust, com la bellesa, és una experiència gradual, que es pot educar, però que no es pot reduir a una mesura reglamentada. Si agafem la idea de Burke, en aquest cas direm que ens interessa la reacció que l’obra produeix en l’espectador, fruït de la reacció que l’artista va tindre davant unes regles de l’art imposades.
 
Quan fa temps el Senyor X, crític d’art i galerista va entrar al taller d’Amadeu Anguera, amic i company d’aventures de Jordi Llort, poc es pensava que provocaria en l’artista un efecte advers a tot allò congelat, quadrat, poc imaginatiu, hermètic i avorrit. La frase dogmàtica del galerista fou: “-Molt bones idees, però no treballes amb materials nobles, una brida més petita que l'altre, un cargol que desentona, ...diguem que no es pot exposar.”

L’enginy, la genialitat, la sorpresa i la meravella no es poden permetre ser pobres, segons el Senyor X, sinó que han de néixer en un ambient ric, ple d’oportunitats i amb abundància de materials nobles a disposició per a treballar, ja que si no és així, quedarà sempre tancada en tallers rònecs, sentint-se marginades per la seva poca bellesa tot i que en elles resideixi un punt de genialitat.

Ja va criticar durament Piero Manzoni quan l’any 1961 va exposar la “Merda d’artista”, en aquella ocasió la crítica també era clara, però diferent de la que  expressa Jordi Llort, en aquella ocasió Manzoni critica el mercat de l’art, en el que la simple firma d’un artista amb renom produeix increments irracionals en la cotització de l’obra.

Avui però Jordi Llort, a diferència de Manzoni, critica l’exigència d’una superioritat del com. Amb una gran dosi d’ironia, utilitza l’espuma de poliuretà en contra d’un material noble que no posseeix, crea la caca d’or en contraposició a l’obra creada amb material noble però totalment buida de significat, en contra de l’obra exposada a la galeria pel simple fet de encaixar dins la ment quadrada del galerista. Llort juga, i juga a divertir-se i a fer partícip a tothom. L’art pot ser popular, l’art pot ser denúncia, l’art pot ser al carrer, l’art és lliure i és per això que Llort ens ofereix experimentar amb ell l’acció d’enganxar caca d’or allà on ens sembli més oportú deixar una crítica ver l’establer, vers el dogmàtic, vers allò que representa una societat sorda i estancada que es podreix lentament.

TEXT: Maria Roig Alsina







LLOC: Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.
INFO: Cicle Poètiques de la resistència. Amb Pilar Lanau, Rufino Mesa i Jordi Llort.
DATA: Fins el passat 30 d'Abril de 2014.

diumenge, 9 de juny de 2013

28 llibres d'artísta cap al calaix

Demà finalitza l'exposició dels meus llibres d'artista al Centre de Lectura de Reus. 
Ara toca tornar-los al taller del c. Sant Llorenç 21, baixos, Part Alta de Tarragona.

dimecres, 15 de maig de 2013

Un dia, un dibuix (28 llibres d'artista al Centre de Lectura de Reus)


El genial edifici del Centre de Lectura de Reus acull fins el 8 de juny de 2013 la meva exposició més intimista. Reuneixo 28 llibres d'artista en un sol espai, una oportunitat única per descobrir les pàgines interiors de l'artista, la gènesi de l'obra, el detall més insignificant, la llista dels encàrrecs, telèfons i altres informacions molt diverses. Tot un treball de camp realitzat dia a dia, en aquells moments d'espera o de reflexió quotidians.

dimarts, 29 de gener de 2013

Després del Display 2012







Dues setmanes de treball als carrers de Tarragona, pintant en cinc localitzacions,
agradable frec a frec amb la gent del carrer. Després del meu "Supernatural" per Display 2012
queden els meus records i les fotos. Gràcies Sílvia Bermejo.
Gràcies també a l'Esther Canals de Display i a la Montserrat Caballero del Big Draw.